Escribe y encuentra lo que buscas:

Ponte al día

"Rising to the jobs challenges" per Joan Pere Plaza

El proppassat dia 7 de febrer, ESCI-UPF va acollir l’acte “Rising to the jobs challenges. Lessons in active labour market policies from the UK, Spain and Beyond”. Organitzat conjuntament per l’Ambaixada Britànica i ESCI-UPF, l’acte va comptar amb la participació de destacats ponents.

L’acte fou oportú i no va arribar per casualitat. No només la crisi econòmica, sinó també el canvi de model productiu i les tensions demogràfiques a escala internacional estant modificant dràsticament les condicions i les expectatives del mercat de treball en la nostra societat.

El mercat laboral és un àmbit doblement sensible. Tal com va assenyalar en l’obertura de l’acte el Dr. Xavier Cuadras, director d’ESCI-UPF,  per una banda les disfuncions en el mercat de treball acaben tenint efectes negatius tant en els índex de productivitat, com en els nivells de creixement i producció de riquesa (tots ells aspectes cabdals des d’una perspectiva macro i microeconòmica). Per altra banda, aquestes disfuncions també tenen una repercussió molt important en l’equitat i la justícia social que, en definitiva, posen damunt la taula el tipus de model de societat en què vivim i en la que volem viure.

Nombrosos informes han posat de manifest, darrerament, que una de les conseqüències mecàniques de l’actual crisi econòmica i financera (també política i institucional) és el fet que  l’“esquerda social”, la diferència percentual entre els que tenen més i els que tenen menys, s’està eixamplant com mai abans ho havia fet. I si bé la reestructuració i els canvis en el mercat de treball no són en absolut l’únic element a tenir en compte, tampoc són una variable que es pugui senzillament eliminar del model.

L’acte va servir com a fòrum per a l’intercanvi i discussió de diversos enfocaments i experiències en l’àmbit de les polítiques en el mercat de treball en tres diferents nivells de decisió política que exemplifiquen clarament la complexitat del sistema multi-nivell de governança europea: Catalunya, Regne Unit i la Unió Europea. Tot i que la idiosincràsia de cada cas fa difícil un exercici de comparació, la juxtaposició de totes tres realitats va permetre la generació d’un interessant marc de reflexió, a la vegada que destacar certs eixos comuns.

El primer gran eix de reflexions va centrar l’atenció en la necessitat i adequació de coordinar les polítiques actives i passives en el mercat de treball. En aquest sentit, Andrew Thomas, Director de la secció de Contracted Employment Provision del Departament Work and Pensions del Govern del Regne Unit, va exposar els bons resultats del programa “Universal Credit”. Es tracta d’un programa destinat a cobrir les necessitats vitals bàsiques d’aquells ciutadans que ho necessiten. Aquestes transferències, però, no són incompatibles amb ingressos derivats del treball, de manera que es van reajustant per tal d’assegurar un nivell d’ingressos estables (sempre que el beneficiari pugui demostrar que està intentant obtenir ingressos per altres fonts i que les transferències públiques es destinen a cobrir elements essencials). De retruc, aquest tema va obrir la porta a un debat sobre quin ha de ser el nivell de decisió i gestió d’aquest tipus de polítiques. Albert Castellanos, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya, es va afanyar a subratllar que la realitat catalana no es pot comparar a la del regne Unit, ja que si bé la Generalitat de Catalunya és competent en matèria de polítiques actives del mercat de treball, li manquen competències en l’àmbit de les polítiques passives, la qual cosa, genera forts desequilibris i ineficiències.

 

El Dr. Mark Jeffrey, Cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, va oferir una visió comunitària sobre les polítiques actives en el mercat de treball endegades des de la Comissió, com ara EURES, el portal de mobilitat laboral de la UE que persegueix recollir i donar publicitat a qualsevol oferta laboral en el context de la UE. A més, va destacar que, com succeeix també en d’altres àmbits i com a resultat de la molt particular distribució de competències, la Comissió s’aproxima a aquest tipus de polítiques actives des d’espais menys evidents, però igualment rellevants. Va posar d’exemple els recentment creats Solidarity Corps i també l’anomenat “Semestre Europeu”, un espai  de discussió i coordinació de polítiques en matèria econòmica que la Comissió ha posat a disposició dels Estats Membres.

El segon gran eix va abordar la naturalesa –pública o privada– de les entitats de gestió de les polítiques actives de mercat, tema que plantejà qüestions de llarg recorregut sobre el model de societat en què vivim. Va ser molt evident la confrontació del model britànic i el català. Des de fa uns quants anys, els anomenats “Job Centers” del Regne Unit (oficines de gestió a peu de carrer), funcionen en un règim de concessió administrativa. El sistema funciona en base a un model que s’anomena “Black box”, en el que l’Administració Pública competent s’encarrega de les adjudicacions i també de l’avaluació de cadascun dels “Jobs Centers” en funció del seus resultats d’inserció. Aquesta realitat va contrastar amb el model català, on les oficines del SOC segueixen sent de gestió pública.

El tercer eix destacat fou la constatació de l’existència de certes bosses de població on l’efectivitat en termes d’ocupació de les polítiques actives i passives del mercat de treball és menor. El ponent català va voler posar l’èmfasi en el Programa de Garanties dissenyat i implementat per la Generalitat de Catalunya, adreçat a millorar la inserció dels joves entre 18 i 24 anys, amb una especial atenció a aquells amb nivells d’estudis baixos, tot i que no exclusivament.

Es va parar menys atenció a les bosses d’atur de persones adultes, circumstància lligada amb l’eixamplament de l’esquerda social. En aquest línia, Chris Dottie, President de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya, en una audaç i evocadora intervenció, va donar una xifra significativa: en els darrers anys de crisi, el nombre de persones que, a Espanya, declaren haver tingut la mateixa feina durant els darrers sis anys o més, ha augmentat. Si aquesta dada es creua amb les dades generals d’ocupació, la conclusió és clara: coincidint amb els anys de la crisi, el mercat laboral a Espanya ha patit una transformació per la qual l’accés a una feina és cada vegada més segur per a aquells que ja en tenien i cada cop més incert per a aquells que no en tenien o l’han perduda.

És de sentit comú descartar que existeixin fórmules màgiques per a donar resposta a un fenomen tan complex i canviant. Tanmateix, fòrums com el que hi va haver a ESCI-UPF són petits passos per a trobar millores que probablement no puguin sinó ser parcials i incompletes, però millores al cap i a la fi.

És destacable que ESCI-UPF tingui la capacitat per atreure un acte d’aquestes característiques, ja que la qualitat de World Wide Doers no significa només una formació per a incorporar-se a aquest mercat laboral en plena reconfiguració, sinó que denota també una sensibilitat per a interessar-se per aquests processos de canvi de la realitat política, social i econòmica que tots compartim.

 

Professor d’”Integració europea” a ESCI-UPF