Notícies
Dia Mundial del Medi Ambient 2018: cap a la conscienciació sobre la contaminació per plàstic
Avui, la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic ESCI-UPF s'uneix a les celebracions del Dia Mundial del Medi Ambient (WED, per les sigles en anglès), un esdeveniment anual de les Nacions Unides celebrat el 5 de juny de cada any des de 1974, per encoratjar la conscienciació i l'acció global per a la protecció del medi ambient. El tema de WED 2018, presentat aquest any per l'Índia, "Combatre la contaminació per plàstic", ens convida a considerar com podem fer canvis en la nostra vida quotidiana per a reduir la contaminació per plàstic. Cada any, "fins a 13 milions de tones de plàstic es filtren als nostres oceans, on sufoquen els esculls de coral i amenacen la fauna marina vulnerable. El plàstic que acaba als oceans pot envoltar la Terra quatre vegades en un sol any, i pot persistir fins a 1.000 anys abans de desintegrar-se completament", segons els organitzadors. En aquest sentit, les Línies de Recerca en Gestió de Residus i en Nous Materials de la Càtedra, treballen en pro d'aquesta crida a l'acció influint en el canvi per millorar la gestió de residus, reduir els plàstics d'un sol ús i promoure la recerca d'alternatives.
Millorant la gestió de residus
"Gairebé un terç dels plàstics que utilitzem escapen als nostres sistemes de recol·lecció. Un cop al medi ambient, els plàstics no desapareixen, simplement es tornen cada vegada més petits; poden durar un segle o més i cada vegada més entren en la nostra cadena alimentària. Per tant, els esquemes de gestió de residus i reciclatge són essencials per a una nova economia del plàstic", declara l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Els procediments de gestió de residus no eficients en molts països estan produint impactes negatius en el medi ambient, sent les platges, els mars i els oceans alguns dels ecosistemes més contaminats a causa de les escombraries marines.
"En aquest context, recollir, reciclar i reutilitzar el plàstic ja produït és clau per evitar que aquest material surti del sistema, acabi en un abocador o romangui en el medi ambient molt temps després que es rebutgi, un pas essencial per a l'economia circular", diu Alba Bala, investigadora sènior i responsable de la Línia d'Investigació en Gestió de Residus de la Càtedra. "L'actor clau per a una transició exitosa cap a l'economia circular és el consumidor final, perquè sense el compromís de l'usuari és difícil reintroduir el plàstic en el sistema, especialment els envasos primaris de materials plàstics", afegeix. A més, per abordar la contaminació per plàstic "necessitem un lideratge global i una acció urgent per part de tots els interessats, inclosos el govern i les administracions públiques, a més del sector privat".
"No podem eliminar completament el plàstic com a material, ja que és àmpliament utilitzat, però hem de fer-lo servir de forma més responsable i fer una gestió adequada del consum plàstic global per tal de minimitzar-ne els impactes sobre el medi ambient", diu Didem Civancik-Uslu, Candidata a Doctorat a la Línia d'Investigació en Nous Materials de la Càtedra. En aquest sentit, "actualment es discuteixen diferents alternatives de gestió de residus a nivell nacional i internacional", explica Bala: "L'esquema de reciclatge 'porta a porta' dels residus sòlids domèstics, amb un control estricte, i el de 'pagar pel que es llença' (PAYT, per les sigles en anglès), que comporta un incentiu fiscal que es pot aplicar com un descompte en la tarifa que es paga per les escombraries municipals", afegeix.
Així mateix, en termes de gestió de residus, és important evitar que es barregin diferents tipus de plàstics, segons el seu origen o etapa final. "Quant al seu origen, hi ha plàstics convencionals o bioplàstics, plàstics derivats de fonts renovables de biomassa, com greixos i olis vegetals, midó de blat de moro o microbiota. Pel que fa a l'etapa final, hi ha plàstics biodegradables o plàstics no biodegradables", explica bala. "El bioplàstic no sempre és biodegradable. Per tant, és important conscienciar a les persones sobre la importància dels diferents tipus de residus plàstics i la seva gestió adequada". La investigadora destaca que els consumidors haurien de poder triar entre diferents opcions de plàstic mitjançant l'ecoetiquetatge per aconseguir una gestió de residus més eficient.
Reduir plàstics d'un sol ús
L'ONU subratlla que el 50% dels plàstics de consum estan dissenyats per a usar-se una sola vegada, proporcionant una comoditat momentània abans de ser rebutjats. "El plàstic és un material molt durador i, per tant, seria interessant utilitzar aquest material per a aplicacions que realment requereixin aquesta durabilitat", destaca Bala. La investigadora proposa trobar estratègies per garantir les propietats de rendiment dels plàstics produïts a llarg termini. Com a alternativa als plàstics petroquímics, Bala proposa utilitzar bioplàstics.
A banda de ser conscients de l'ús dels materials i els residus generats, l'ONU destaca que "l'eliminació de plàstics d'un sol ús, tant en cadenes de disseny com en els nostres hàbits de consum, és un primer pas crític per vèncer la contaminació per plàstic". En resposta a aquesta afirmació, la Comissió Europea ha aprovat recentment la nova normativa de la UE en relació als 10 productes de plàstic d'un sol úsque generen el 70% de les escombraries marines a Europa. "La prohibició s'aplicarà als bastonets de cotó de plàstic, coberts, plats, palletes, agitadors de begudes i pals per globus, que en el seu lloc hauran de fabricar-se exclusivament amb materials més sostenibles". En aquest sentit, Gonzalo Blanca-Alcubilla, Candidat a Doctorat a la Línia d'Investigació en Gestió de Residus, explica que alguns d'aquests productes, com els bastonets de cotó o les palletes, no són indispensables per a la nostra vida quotidiana i, a més, "a causa de la seva petita mida, generen molts problemes tècnics associats amb la gestió de residus".
Es necessita més recerca
Per reduir la contaminació per plàstic, "es necessita més recerca per fer que les alternatives plàstiques sostenibles siguin econòmicament viables i àmpliament disponibles", diu l'ONU. La Càtedra contribueix a aquesta estratègia dedicant recursos a la investigació sobre prevenció de la contaminació. La Línia d'Investigació en Nous Materials estudia les condicions dels materials plàstics des del començament del procés de producció per augmentar la seva durabilitat agregant minerals: "Els minerals poden millorar les propietats mecàniques de qualsevol tipus d'envàs de plàstic. A més, reduint l’ús de petroquímics, podem millorar la sostenibilitat dels plàstics", destaca Civancik-Uslu.
A més dels esforços en recerca i innovació, els científics de la Càtedra coincideixen en el fet que l'educació és una passa essencial per a generar consciència i compromís en els nens i nenes del demà. Bala confessa que "l'educació dels més petits juga un paper fonamental per a adoptar hàbits més sostenibles que puguin aplicar dia a dia a les rutines a la llar". Civancik-Uslu també creu que podem augmentar la conscienciació a través de les xarxes socials, àmpliament utilitzades entre els joves. "A més, és important mostrar exemples reals en els quals el reciclatge funcioni amb èxit, per canviar les opinions escèptiques", conclou Blanca-Alcubilla.