Són molts els que veuen el veganisme com una nova alimentació que s’ha posat de moda. Ara, ser vegà és ‘cool’. Per aquest motiu, no és d’estranyar que passejant per la ciutat ens trobem cada vegada amb més restaurants vegans perfectes per fer el postureig que tant ens agrada a Instagram, que en els supermercats l’oferta de ‘veggie food’ vagi en augment i que, fins i tot, a McDonald’s puguis demanar una hamburguesa vegetariana. Per a molts el veganisme és això, només una moda. Però, en realitat, va més enllà i és important conèixer quin és el significat d’aquesta paraula per tal de no caure en equivocacions.
“El veganisme és una filosofia de vida que exclou totes les formes d’explotació i crueltat cap al regne animal i inclou una reverència a la vida. A la pràctica, s’aplica seguint una dieta vegetariana pura i anima a l’ús d’alternatives per a totes les matèries derivades parcial o totalment d’animals”, tal com ho va definir Donald Watson, fundador de la Vegan Society i inventor de la paraula ‘vegà’. Aquesta filosofia implica, per tant, rebutjar tant aliments com articles de consum d’origen animal com ara la mel, la llana o les pells. Així mateix, per l’origen dels seus components, també s’eviten gran part dels cosmètics i productes de neteja que emprem.
El documental Forks Over Knives, un treball de Lee Fulkerson de 2011 sobre la dieta vegetariana, proporciona diversos arguments per tal de substituir el consum de productes d’origen animal per d’altres d’origen vegetal amb l’objectiu d’aconseguir un món més sostenible i just, a través del testimoni de diversos investigadors:
En aquesta mateixa línia, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, per les seves sigles en anglès) afirma en el seu informe anual de 2016 que l’agricultura i la ramaderia generen un 20% de les emissions d’efecte hivernacle i només la indústria energètica té una major responsabilitat (47%) en l’increment de la temperatura del planeta per la producció d’aquest tipus de gasos.
Maylis Knispel i Paula Boquera, autores de l'article.
Existeixen altres alternatives, només cal estar ben informats de l’origen dels productes que consumim. Per exemple, consumir productes procedents de ramaderia sostenible seria una bona opció. Les xifres de l’informe de la FAO estimen que l’adopció de pràctiques sostenibles en ramaderia podria reduir fins a un 41% les seves emissions en metà.
En conclusió, el que cal a la societat és una plena conscienciació del poder que tenim cadascun de nosaltres com a consumidors per a contribuir a millorar el planeta i reduir el nostre impacte mediambiental. Adoptant un enfocament més ampli, la decisió de ser vegà pot ser beneficiosa a tots els nivells, subratllant una major cura cap al medi ambient,el resultat dels quals aflorarà en les futures generacions.